Castes, caspes i crostes

Algun pedant amb estudis de màrqueting ja ho deu haver batejat com la teoria de les tres C, però la manera com Montserrat Nebrera va dibuixar els trets bàsics del seu programa electoral té la seva gràcia. Diu l'ex del PP que vol una Catalunya sense castes, és a dir, sense oligarquies, sense caspes, és a dir, amb una manera de fer i viure la política diferent i sense crostes, és a dir, sense... ideologies?

En tot cas, el pati extraparlamentari acull un nou partit amb ganes de donar cops de colze a la resta que malden per entrar al Parlament. En aquest cas, com ens costa entendre a qui li prendrà vots, encara ens costa més creure que tingui alguna oportunitat d'entrar al Parlament. Vejam, nominalment es presenten com a liberals, que és allò que oficialment és Convergència Democràtica de Catalunya però també és allò que diu el Federico Juménez Losantos què és. La teoria, grosso modo, diu que els liberals defensen un estat mínim i cedeixen tota iniciativa al mercat i a la societat. A la pràctica però, si CDC o fins i tot el PP són liberals, hem d'entendre que la cosa es queda sistemàticament a mitges.

Que farà la Nebrera? Poca cosa per no dir res. El primer que ha de fer un extraparlamentari és tenir un discurs ideològic potent, i el segon llançar una OPA hostil a un partit preexistent. Si Nebrera no fa una cosa ni altra, difícilment podrà convèncer ningú. Ni tan sols als votants del Partit Popular que li donaven suport i que ara saben que no hi ha lloc per aventures.

Ara bé, un excel·lent per explotar l'imaginari del timbaler del Bruc, si molt convé és el petit pastor que lluita per la llibertat, el murri David contra l'omnipotent Goliat. I si molt convé, és l'ànima espanyola en lluita contra l'invasor. Val a dir en aquest aspecte, que encara que de tant en tant algú pensi que ens hauria anat millor si l'ínclit timbaler s'hagués tocat el que no sona, segur que molt millor no ens hauria anat.

Com més serem més riurem. Montse, benvinguda al circ electoral!

Panorama extraparlamentari

Segons les dades oficials que ofereix el Departament de Governació i Administracions Públiques, a les passades eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades l'1 de novembre de l'any 2006 hi van concórrer 23 partits o coalicions. Només sis van aconseguir representació parlamentària. La resta en van quedar fora. Es tracta de 17 partits que van sumar, tots plegats, 71.251 vots, és a dir, un 2,39 per cent. La suma de tots ells no va ser gran cosa si tenim en compte que Ciutadans, que va quedar sisè en les eleccions i per tant, és el que menys diputats té, va obtenir ell tot sol 89.840 vots i un 3,03%. No hem d'oblidar però, que abans d'aquelles eleccions també els de Ciutadans tenien la condició d'extraparlamentaris, situació que van poder superar. Això demostra doncs que no és impossible que un partit entri per primer cop al Parlament.

En tot cas, el que cal tenir en compte de la situació actual és que si el 2006 la novetat va ser la presència de Ciutadans, un partit de nou encuny que a la primera cita electoral va passar pel davant de molts partits de llarguíssima trajectòria extraparlamentària i va aconseguir el seu lloc a la Cambra catalana, ara el nombre de partits que podria aconseguir aquesta gesta són, com a mínim tres, Solidaritat Catalana per la independència, Reagrupament i Unión, Progreso y Democracia, a l'espera del que pugui dir avui mateix la Montserrat Nebrera.

Tot està per fer i tot és possible, però no per això ens oblidarem d'altres nouvinguts, com la CORI del pintoresc Ariel Santamaria o de les possibilitats que pugui tenir el PACMA, partit antitaurí, que a hores d'ara no sabem si ha crescut gràcies al triomf de les seves tesis prohibicionistes o directament s'ha dissolt en veure que els seus objectius polítics han quedat acomplerts. Queden 73 dies per a les eleccions i una cosa tenim per segura. Estarem ben distrets.

Presentació

El 28 de novembre hi haurà eleccions a Catalunya. Unes eleccions transcendentals, que marcaran el futur d'una generació, tal i com ha dit el president Montilla. Les enquestes, a mes de dos mesos de les eleccions són prou clares, CiU guanyarà novament les eleccions, i aquest cop amb prou solidesa per governar, en coalició o en solitari. Però tot i que sembli que està tot dit, encara queda molt per al dia crucial i en aquesta precampanya tan llarga pot passar de tot.

Aquest blog, humilment, no pretén altra cosa que donar veu a aquells partits polítics que no tenen representació parlamentària i que, sovint, tenen problemes per a fer-se visibles. N'hi ha de tots colors, des dels més seriosos fins als més friquis, des dels que arrosseguen anys de trajectòria fins al que van néixer abans d'ahir.

Aquest blog es vol convertir doncs en un aparador de totes les propostes polítiques que intentaran fer-se un lloc al Parlament en la nova legislatura. El blog però, no és innocent, i prendrà partit quan ho cregui necessari.

Benvinguts.